RELACIÓN ENTRE PARMÉNDES DE ELEA Y PLATÓN

Parménides de Elea, (540 a.C. – 470 a. C.). Se considera como el creador de la lógica e influyó notablemente en Platón (427 a.C. – 384 a .C.) en lo siguiente:

Platón iba a aceptar la oposición entre el conocimiento engañoso de los sentidos y el conocimiento verdadero de la razón. Así, entre las dos vías del conocimiento, planteadas por Parménides, la distinción posterior a la de Platón como “científico y opinión”:

* La vía de la verdad se caracteriza por ser el verdadero camino al conocimiento, debido al puro razonamiento lógico y no a los sentidos. Termina afirmando que el “ Ser” es único, ingénito, inmóvil y completo a partir de como denomina él a su objeto ->“EL SER ES Y EL NO SER NO ES”.


*La vía de la opinión es la vía de los sentidos, no de la razón, “EL SER ES Y NO ES” –> contradicción. Lo cual podemos afirmar que siguiendo esta vía obtendremos sólo una simple opinión, un conocimiento engañoso.


Platón también toma la convicción de que la verdad es algo único, universal y permanente, como afirmaba Parménides, al igual que la distinción entre apariencia sensible y realidad auténtica.
Como último e importante a destacar, las ideas platónicas también tienen características semejantes al “Ser” de Parménides: también son ingénitas, eternas e inmutables, no accesibles a los sentidos, pero sí a la razón.


RAFAEL ESPADA
3 Responses
  1. Massa exposició de les dues vies en detriment de la comparació. El motiu del treball és mostrar les influències positives al pensament de Plató i no dedicar a aquest aspecte les últimes línies.
    Les afirmacions sobre el mètode deductiu cal revisar-les. Plató no el defensa, sinó tot el contrari el critica per insuficient i el supera (segons ell) amb la dialèctica.
    Revisar contingut i redacció.


  2. La redacció és molt millorable. Telegramàtica. Massa esquemàtic. Falta desenvolupament.


  3. Anónimo Says:

    Que te calles cara perro.